jueves, 15 de abril de 2010

Biografía de Muhammad Ali (Cassius Marcellus Clay Jr.)

Muhammad Ali va néixer amb el nom de Cassius Marcellus Clay Jr. a Louisville, Kentucky el 17 de gener de 1942, el seu pare es deia com ell Cassius Marcelus Clay i la seva mare es deia Odessa Grady.
Va ser un boxejador nord-americà que va ser tres cops campió dels món dels pesos pesats i està considerat com una de les grans figures de la història del boxa.

La seva entrada al ring
Als 12 anys va ser quan va entrar en el món del boxa a causa de que li van robar la bicicleta que li havien regalat els seus pares, i quan va anar a denunciar el robatori el policia irlandès Joe Martin, el qual li va començar a donar classes de boxa per a que es pogués defensar dels altres. Gràcies al policia Muhammad Ali va guanyar el campionat Guants d’Or de Louisville als 16 anys i arribar a quarts de final en el torneig regional de Chicago.

La seves victòries en el ring
Després de terminar l’escola secundària de Luisville Central Hight School en 1960, va guanyar el torneig de Campions de Chicago, el campionat Nacional dels Guants d’Or i el títol de la Unió d’Atletes Amateurs. Aquell any va guanyar molts premis i títols i fins i tot en els Jocs Olímpics de Roma va aconseguir una medalla d’or, la qual va llençar al riu Ohio a causa de la ràbia que havia agafat perquè es van negar a servir-li en un restaurant per ser negre.
El 29 d’octubre de 1960 va tenir la seva primera lluita professional contra Tunney Hunsaker, el combat va durar sis rounds i finalment va guanyar Ali per decisió del jurat.
A Mohammed Ali li feia falta un entrenador adequat i finalment va trobar Angelo Dundee, el qual va aconseguir polir les grans habilitats i convertir-lo en un boxejador únic. Amb aquest nou entrenador va vèncer a Donnie Fleeman, Kolo Sabedong, Alex Miteff, entre d’altres i aconseguint un rècord de 13 enfrontaments amb 13 victòries de les quals 10 van ser per K.O tècnic. Als 20 anys ja es va convertir en un dels aspirants al títol de Campió mundial de pes complet. A causa del seu moviment de cames en el ring i de les seves declaracions fora, va convertir-se en el favorit de la premsa, la qual anava al seu vestuari després de cada combat.
El 15 de novembre de 1962 va vèncer al ex- campió mundial Archie Moore de 49 anys noquejant-lo en el quart round. Després d’aquesta victòria Muhammad Ali va voler convertir-se en campió del món, i finalment el 25 de febrer de 1964 va vèncer el que havia sigut el campió del món Sonny Liston i va ser proclamat campió del món com Ali volia.

Canvi de nom de: Cassius Marcellus Clay Jr. a Muhammad Ali
Muhammad Ali va adquirir aquest nom quan es va passar a l’ Islam a l’any 1964, primerament va adoptar el nom de Cassius X, però en març del mateix any seguint les ensenyances de Elijah Muhammad va triar el nom de Muhammad Ali que significa “digne de respecte”.
En maig va realitzar un viatge a Àfrica per buscar les seves arrels i dos mesos mes tard es va casar amb la model Sonji Roi, la qual no va acceptar les vestimentes musulmanes i per aquest motiu Ali i Roi van divorciar-se l’any següent.
L’Associació Mundial del Boxa va intentar evitar la revenja de Liston dient que la seva llicència no era vàlida a causa del seu canvi de nom, finalment el combat es va realitzar i Ali va guanyar a Sonny Liston en el primer round, encara que gairebé tothom deia que la victòria havia estat mentida, encara que Ali sempre ho va negar.

Ali no participa en la guerra
En 1966 va terminar el seu contracte amb els empresaris blancs de Louisville, era cada cop més respectat per la comunitat negre, per aquest motiu els blancs el van voler portar a la guerra del Vietnam després de no haver-lo acceptat en 1962, per aquest motiu Ali es va negar.
A causa d’aquesta negació moltes persones es van posar en la seva contra i fins i tot van organitzar nombroses manifestacions per a que li prenguessin el títol, encara que Ali el conservava i el defenia com sempre. El febrer de 1967 va combatre contra Ernest Terrel, el qual es referia a Ali com Cassius Clay (el seu antic nom) i això feia que Ali s’enfadés, per això al llarg del combat Ali el va castigar i el va torturar, i aquest fet va fer que la premsa nombrés aquell combat com un “combat brut” del campió.
El 28 d’abril Ali no va acceptar oficialment la seva incorporació a l’exèrcit. Deu dies mes després va ser condemnat per un gran jurat format per només persones blanques, finalment el jutge John Ingrham li va donar la màxima condemna i també va haver de pagar deu mil dòlars. Mentre Ali esperava el resultat del judici se li va prohibir sortir del país, se li va treure el passaport i se li va prohibir boxejar en els Estats Units. La seva carrera de boxejador virtualment havia acabat.

La vida d’Ali sense boxejar
Ali va ensenyar les paraules d’Elijah Muhammad i va començar a donar conferències en Universitats per la seva oposició a la guerra del Vietnam, en una de les seves conferències va conèixer a una musulmana que es deia Belinda Boyld i que tenia 17 anys i finalment el 17 d’agost es van cassar sota la religió Islàmica. Van tenir tres filles: Maryum y les bessones Rasheeda i Jamilla i un fill a qui li van posar Muhammad Jr, tots van néixer en el període de dos anys els quals Ali estava fora del ring.

La tornada d’Ali al ring
Va anunciar la seva retirada el 3 de febrer de 1970. Però el 28 de juny la Cort el va deixar tornar al ring, no perquè considerés que havia violat les llibertats civils, sinó perquè , l’ FBI havia realitzat escoltes il•legals del telèfon de la casa d’Ali.
Ràpidament el seu promotor Harold Conraid va arreglar un combat amb Jerry Quarry per al 26d’octubre d’aquell mateix any. Ali va guanya per K.O en el tercer round.
En Març de 1971 Ali es va enfrontar amb Joe Frazier per aconseguir novament el seu títol que li havia sigut arravatat injustament, el combat va durar 15 rounds però Frazier va sortir victoriós.
En juny del mateix any Alí va guanyar a Jimmy Ellis obtenint la Corona de la Federació Nord-americana de Boxa. Va defensar el seu títol sis vegades fins que el 31 de març de 1973 Ken Norton se’l va treure, però sis mesos més tard el va recuperar i també va realitzar la revenja contra Joe Frazier, qui havia perdut el títol al perdre contra George Foreman.
Ali volia el ceptre de la AMB que posseïa Foreman, el combat es realitzaria el 25 de setembre de 1974 en Kinshasa, Zaire. Però es va haver d’aplaçar sis setmanes més, durant les quals la premsa i els lluitadors havien d’ estar-se al país, quan Ali anava pel carrer tothom l’animava encara que hi havia molts dubtes de qui guanyaria, fins i tot el seu metge que tenia un avió preparat a l’aeroport per si el tinguessin que traslladar a Madrid per ser atingut.
Finalment va arribar el dia 30 d’octubre i Ali va guanyar gràcies a que la població de Zaire havien causat una campanya psicològica en Foreman. Finalment Ali va coronar-se Campió de Pes Complet de la AMB, el qual va conservar durant quatre anys més i el va defensar en 10 combats.

Una nova família
En el gener de 1977 Belinda va acceptar divorciar-se de Muhammad Ali, el qual en el juny es va casar amb la seva amant Veronica Porche amb qui va tenir dues filles: Hana que va néixer un any havans del casament i Laila.

La pèrdua del títol
El 15 de febrer de 1978 va perdre contra León Spinks per punt, però el va tornar a recuperar per decisió del jutges el 15 de setembre del mateix any.

La retirada del ring
El seu últim combat el va perdre el 11 de desembre de 1981 contra Trevor Berbick. I aquest va ser el seu últim combat. Cal destacar que mai va perdre per un K.O per aquest motiu li tenien molt de respecte perquè encara que no guanyés mai es rendia.

Una altre separació
En 1986 es va casar amb Lonnie després de separar-se de Verónica Porche, Ali i Lonnie van adoptar un fill que es deia Asaad.

La malaltia de Parkinson
Amb el seu casament es va informar de que sofria la malaltia de Parkinson. Afectant les seves capacitats motores principalment la seva parla. Ali va dir al respecte: “Ho més important de la meva vida es aconseguir la pau. Deu m’ha donat aquesta malaltia per demostrar-me que soc una persona fràgil com qualsevol”. Probablement va ser a causa dels cops al cap, encara que les seves facultats mentals o la seva determinació continuen intactes.

Després del ring
En 1990 just havans de la guerra del golf, va anar a parlar amb el president Saddam Hussein per negociar l’alliberació d’ostatges, gracies al respecte que li tenen els països musulmans, Muhammad Ali va aconseguir l’alliberació de 15 ostatges.
Va donar milions de dòlars a asils, esglésies i escoles anònimament i sense diferències entre religions.
En les Olimpíades d’Atlanta de 1996 va ser convocat per encendre l’entorxa olímpica i també li van tornar a entregar la medalla d’or reemplaçant la que havia llençat al riu Ohio.
Aquest mateix any va assistir a una entrega de premis Oscar acompanyat de la seva neta.

Fonts d'informació:
http://cer0.tripod.com/clay.html
http://www.idolosdeportivos.com/boxeo/mohamed-ali.php
http://es.wikipedia.org/wiki/Muhammad_Ali
http://blogs.libertaddigital.com/enigmas-del-11-m/el-parkinson-de-mohamed-ali-1351/
http://es.shvoong.com/books/biography/1978967-mohamed-ali-en-perspectiva/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Muhammad_Ali_(boxador)

No hay comentarios:

Publicar un comentario